SINTESI DE LES PRÀCTIQUES AL CENTRE

REFLEXIONS:

- Importància de tenir un document on reculli totes les actuacions prèvies que s'han portat a terme. En aquest cas, tenien un document que la CAD va actualitzant a mida que es van realitzant les intervencions que és diu MEMORANDUM.

- Treballar en equip i conèixer les característiques del centre és molt important, ja que d'això dependre una bona atenció a l'alumnat i a les seves necessitats.

- Coordinar-se amb altres centres externs i realitzar seguiments per millorar les atencions que es fan a les aules.

- Tenir molt en compte les famílies: les seves opinions, preocupacions, neguits...  són agent molt important. I així ho he observat, amb les diverses entrevistes que s'han realitzat (escoltant demandes, acompanyant en moments de canvi, informant de les noves intervencions...)

- Assessorar i acompanyar als mestres del centre en adaptar objectius i continguts (elaboració de Plans Individualitzats)

- Ser propers als alumnes i crear-los un espai de confiança per tal de que puguin expressar-se i així poder ajudar-los.

- Prendre decisions per elaborar dictàmens després de realitzar observacions, entrevistes, passar proves... sempre tenint en compte les famílies.

- Estar informat i tenir a l'abast articles, investigacions científiques...per millorar les intervencions com ha estat la xerrada de dislèxia (per exemple) 

- Treballar en equip suposa, de vegades, divergències d'opinions. Però, la riquesa que suposa poder arribar entre tots els membres a acords. En algunes sessions ho he pogut observar. Poder arribar a acords on tothom se senti implicat .

- L'atenció a la diversitat des d'una perspectiva d'inclusivitat, així ho promou el centre treballant dos mestres a l'aula per atendre la diversitat, treball cooperatiu i agrupaments reduïts. Així com, la disposició d'una Unitat de Suportat a l'Educació Especial (USEE).

- La CAD, la importància de cada cicle tingui un MEE, qui és el referent i qui fa arribar al psicopedagog les diverses demandes, permet una bona organització del treball i millora la intervenció. 

Cadascú arriba al coneixement d'una manera diferent només ho hem de saber interpretar i posar de la nostra part per entendre'ls.

15ª OBSERVACIÓ

SESSIÓ: entrevista amb família d'una nena de 6é amb altes capacitats cognitives

DATA: 11 de desembre

DURADA: matí

PARTICIPANTS: família, tutora, referent CAD i psicopedagog.

FITES: donar a conèixer a la família les accions que es portaran a terme, tenint en compte les seves caractéristiques (altes capacitats) i el final d'etapa i transició a secundària.

DESENVOLUPAMENT: es destaca que des de ben petita i des del seu inici de l'escolartizació ha estat una alumna brillant i sempre per sobre dels objectius proposats pel nivell que li corresponia. 

Es realitza un seguiment dels seus resultats acadèmics i es detecta que és una alumna amb altes capacitats cognitives.

ACORDS: 

- elaboració d'un Pla Individualitzat, tenint en compte les seves necessitats.
- elaboració per part de l'EAP un informe d'altes capacitats.
- acompanyament al centre de secundària.

OBSERVACIONS:

De vegades, confonem que l'atenció a les necessitats educatives especials són les referides a l'alumnat que no arriba als objectius o presenta dificultats. Però, no hem d'oblidar als alumnes que necessiten més sobre dels objectius proposats i que de vegades són fracàs escolar perquè no se'ls atés, tenint en compte les seves característiques.

Per això, el meu tutor de pràctiques m'ha passat força informació al voltant de com detectar i intervenir en aquests casos.

(clicar a sobre imatge)

14ª OBSERVACIÓ

SESSIÓ: recull de totes les intervencions i accions fetes en un alumne de P5

DATA: 9 de desembre

DURADA: 1h

PARTICIPANTS: tutora, referent de CAD i psicopedagog

FITES: consensuar les intervencions que es faran a partir de la detecció de necessitats educatives especials en diferents àrees (lllenguatge i comunicació, psicomotricitat, raonament, relació amb els altres...)

DESENVOLUPAMENT:

1r- demanda per part de la tutora a P4, no seguia el ritme d'aprenentatges i no integrat en el grup-classe. 

2n- revisió de la demanda per part de la CAD i psicopedagog de la demanda a P5 (MEMORANDUM) i acord de passar una prova: WIPPSI.

3r- entrevista amb l'alumne per passar-li la prova. S'utilitzen dues sessions.

4t- anàlisi dels resultats i reunió amb tutora i referent de la CAD. Els resultats han estat per sota del 70 i s'acorden en la reunió diverses accions per atendre aquest infant.

ACORDS:
- entrevista amb la família per explicar les necessitats que presenta el seu fill, on s'establirà un diàleg amb la família per fer-los un acompanyament en el procés de dol que això presenta...fruit de tot això s'elaborarà un dictamen (amb acord de la família)

- elaboració d'un PI i activació dels recursos adequats per atendre aquest alumne. 

AVALUACIÓ: al final de curs es valoraran els acords pressos i es realitzarà un seguiment amb la família en aquest procés.

OBSERVACIONS: en aquest cas he decidit fer un resum de totes les accions portades a terme, ja que he pogut participar des de l'inici: demanda de la tutora i revisió a la CAD d'aquesta mateixa, entrevista amb l'alumne i observació a la classe, així com els acords que s'han pres per tal d'atendre'l. 

Per altra banda, penso que és difícil prioritzar les demandes que arriben a la comissió d'atenció a la diversitat. Però, era un cas evident d'atenció. Tot i ser un nen d'educació infantil (de vegades, és qüestió de maduració) s'ha intentat atendre'l el més aviat possible, primer de tot detectant quines són les seves necessitats i ara, el procés d'adaptar els objectius i continguts per a què els seus aprenentatges siguin existosos.

UNA ALTERNATIVA AL WIPPSI ÉS AQUEST MANUAL 

TANV

Què és TANV

Què és el trastorn d’Aprenentatge No Verbal TANV?

S’estima que els trastorns d’aprenentatge tenen una prevalença entre el 10 i el 15% i són la causa principal del fracàs escolar.

El Trastorn d’aprenentatge no verbal TANV és un tipus específic del trastorn d’aprenentatge.

S’estima que un de cada 10 nens amb trastorns d’aprenentatge són TANV.

El TANV és considerat, però com una síndrome neurològica que comprèn una ventall de dèficits en els recursos personals per l’aprenentatge. Aquestes mancances afecten no només a aprenentatges acadèmics sinó molt més fonamentalment a tots els aspectes de la vida individual. Tots som conscients del paper important que juga el llenguatge en l’aprenentatge humà en tots els seus àmbits
Els nois i noies amb TANV han de vèncer tots els reptes que suposa l’assoliment d’eines en el terreny motor, acadèmic, social i emocional.

13ª OBSERVACIÓ

SESSIÓ: Anàlisi del Qüestionari TANV, alumne de 4t 

DATA: 11 de desembre

DURADA: 1 hora

PARTICIPANTS:  referent de la CAD i psicopedagog.

FITES: analitzar els resultats obtinguts amb el qüestionari TANV i destarcar d'altres trastorns de desenvolupament.

DESENVOLUPAMENT:

La intervenció s'inicia amb la demanda de la tutora per la dificultat que presenta en els aprenetatges acadèmics i es mostra moltes vegades nerviós i angoxiat davant la relacions amb els altres.

La referent de la CAD revisa, mitjançant el MEMORANDUM les diverses accions i intervencions que s'han fet anteriorment i n'observa que sempre ha tingut dificultats en els aprenentatges des de ben petit.

Seguidament comunica aquesta demanda al psicopedagog i en una reunió de la CAD (amb tots els membres) acorden que se li passarà un Qüestionari del Trastorn de l'Aprenentatge No Verbal, per tal de descartar d'altres trastorns de desenvolupament com podrien ser Sindrome d'Asperger.

La referent de la CAD i  la tutora són les encarregades de passar-li i després de passar-li els resultats que s'han obtés són els següents:

Àmbit motor: 55%
Àmbit visoespacials: 66%
Àmit emocional: 50%
Àmbit acadèmic: 70%

ACORDS: han de realitzar d'altres proves neuropsicològiques per valorar el trastorn respecte diversos nivells com: intel·ligència general, la memòria, funcions instrumentals (llenguatge espontani, escriptura lliure i lectura comprensiva...) o funcions frontals (historietas de WISC-R).

OBSERVACIONS: en aquest cas descobreixo el TANV i el psicopedagog em passa uns articles al voltant d'aquest trastorn.

- E. Rigau- Ratera, C. García-Nonell, J. i Artigas- Pallarés (2004, gener) "Característiques del trastorno de aprendizaje no verbal". Revista de neurologia (núm. 38). REV NEUROL

- Gónzalez, M. (resum de Heller, W) (2008). " Comprendiendo las dificultades en el trastorno de aprendizaje no verbal". El llapis

En ells es parla de la importància que també té el hemisferi dret i de les funcions que té com són el reconeixement, interpretació i expressió emocional...
En ells parla també de les característiques que presenten aquests infants i de les dificultats.

MÈTODE GLIFING

El Mètode Glifing

Glifing és un programa que entrena les habilitats lectores d'una manera lúdica i eficaç pels nens. Incideix en la fluïdesa i la precisió lectora per tal que l'alumne pugui assolir la mitjana esperada pel nivell de curs i edat.

A través del joc el nen pot divertir-se i entrenar la lectura sense mostrar cansament o frustració.

Com funciona el mètode?
El nen treballa a casa o a l'escola amb l'ordinador.
Amb materials sistematitzats de format lúdic.
Amb sessions diàries que van entre 15 i 30 minuts.
Amb l'acompanyament d'un entrenador de l'entorn inmediat del nen (pare, mare, mestre...).
Amb una pauta personalitzada elaborada pels professionals d'Avesedari.
El fet que el seguiment es pugui dur a terme informatitzat permet que els pares o mestres puguin saber com progressa el nen. A més a més aquests materials es milloren i s'amplien en base a una recerca científica constant.

12ª OBSERVACIÓ

SESSIÓ: reunions de seguiment de la CAD: alumna de 3r. 

DATA: 4 de desembre

DURADA: 2 hores

PARTICIPANTS: referents de la CAD (MEE), cap d'estudis, psicologa CSMIJ i psicopedagog.

FITES: reestructuració de l'horari i de l'atenció  que rep una alumna de 3r amb dictamen, presenta un Q.I baix 

DESENVOLUPAMENT: 

• MEE destinada al cicle mitjà (referent CAD) mostra una preocupació davant l'atenció que rep aquesta alumna, ja que no pot treballar continguts específics afóra de l'aula i de manera individualitzada. La resposta educativa que té és quan són dos mestres a l'aula, però considera que no és del tot suficient. Remarca que hi ha alguns casos que s'hauria de treballar de manera més individualitzada i no en gran grup.

• Cap d'estudis exposa que al final de curs es tenen en compte les valoracions dels tutors respecte les metodologies emprades i l'atenció a la diversitat.   Tanmateix, amb les valoracions de la CAD. Intenten que els horaris i els reforços siguin equitatius i donin resposta per tot l'alumnat (dins dels recursos que tenen)

• Psicopedagog recull les opinions i assessora en la detecció dels casos d'alumnat que necessiti d'un treball més individualitzat buscar unes franges dins l'horari on coincideixin aquests alumnes i donar la resposta educativa que necessiten, tenint en compte les seves necessitats educatives especials.

ACORDS:

- detectar els casos que es creguin que necessiten atenció més individualitzada i treball de programes específicis.
- buscar un nou espai horari per atendre les nee d'aquests casos.
- portar a terme programes específics com el  MÈTODE GLIFING.

AVALUACIÓ: de moment s'ha de detectat la necessitat d'una millora en la resposta educativa que se li estava donant aquesta alumna. Després de consensuar les noves accions, al final de curs es tornarà a valorar els nous objectius plantejats.

OBSERVACIÓ:

En aquesta reunió de la CAD he observat la importància que té realitzar un seguiment als alumnes que ja se'ls hi dóna resposta. En aquest cas, l'atenció que se li està donant no és del tot adequada i s'ha de modificar per millorar. 

Tothom sembla flexible a les preocupacions dels altres companys/es, la qual cosa es pot intuir un bon enteniment i clima de treball i confiança entre els membres que integren aquesta comissió. En aquest cas, el psicopedagog ha reconduit aquesta preocupació en un assessorament cap als dos agents implicats com és la professional de Educació Especial com al membre de l'equip directiu (qui és finalment el qui decideix l'establiment d'aquest espai)

Tots els acords que han pres han estat recollits en el MEMORANDUM, document on es recull totes les actuacions que es fan amb els alumnes amb NEE al llarg de la seva escolaritat.

Per altra banda he conegut un nou programa per treballar les habilitats lectores d'una manera lúdica com és el MÈTODE GLIFING.